A través d’aquests dos testimonis, l’Eduardo Molina i l’Antònia Pérez, recordem com va ser el procés migratori de moltes famílies (especialment del sud de la península, però no només) que van ser acollides a Catalunya buscant unes millors condicions de vida al fort teixit industrial català, i com va ser posteriorment l’adaptació a aquest nou context.

Entre els límits que imposaven les rieres es va construir el barri i la seva entrada estava situada al final del passeig Carles Padrós, on hi havia un petit pont per creuar-les i  poder “baixar a Mataró”.